De la mateixa manera que el tenebrari s’encenia a l’ofici de tenebres i il·luminava fantasmagòricament el temple, Els Collons han creat el seu propi canelobre per donar a llum tot un seguit de melodies i pensaments que es mouen més aviat en l’àmbit ombrívol. La tenebror en què de mica en mica quedava l’església és la mateixa que s’ensuma en els batecs –la majoria curts i colpidors- del Tenebrari. Perquè, malgrat els punts amb més sol, l’aigua raja tèrbola. Tèrbola però sincera, real, sense més pretensió que la de fer el camí que li pertoca en un viatge que tal vegada sigui temerari. En l’itinerari, llum i foscor...